Quaderns #52: Educació permanent, ciutadania crítica i democràcia radical
Seguim aprenent amb persones joves i adultes... I potser hem estat i som educadores populars, més o menys permanents, tal vegada situacionalment antagonistes i partisanes que hem creuat les procel·loses aigües del tardofranquisme promovent algunes iniciatives de democràcia singular i radical però amb escassa germinació envers una ciutadania activa, crítica, adversària... travessant d’allò micro-educatiu-i-polític a allò macro-polític-i-educatiu però sense aprofundir en la creació-constitució de les ferramentes educatives, polítiques, culturals... que establiren el prerequisit de l’autonomia i independència de les classes subalternes, de les dones, dels infants... i esdevenir instància afirmativa de les classes oprimides.
