Definició i trets

Trets d'identitat

1. Una escola que assumesca la realitat valenciana com a pròpia, en tots els seus aspectes i de, manera específica, en tot allò que es relaciona amb la llengua, la història i la cultura.
2. Una escola que partesca de la cultura diferenciada, la realitat social, les vivències i els coneixements previs de les persones joves i adultes.
3. Una escola que faça progressivament del valencià la llengua vehicular de les persones joves i adultes -veieu PIL-
4. Una escola que, tot respectant les diferents cultures, siga integradora en la nostra cultura i societat de les distintes persones joves i adultes.
5. Una escola organitzada sobre la base de la participació directa, real i igualitària, de totes les persones joves i adultes en una gestió social de l'escola, no oblidant mai que elles són els principals subjectes actius del procés educatiu.
6. Una escola que, tot partint de les diferències de gènere, siga integradora, comprehensiva i que potencie el desenvolupament de les persones adultes despotenciant les actituds sexistes, els prejudicis i els estereotipus dominants.
7. Una escola que compare i critique els valors ideològics, econòmics, culturals, religiosos i ètnics de la societat dominant front als valors que conformen altres societats.

Aquests trets es desenvolupen en els Objectius Generals que a continuació s'exposen

1. Estructurar una via col·lectiva de caràcter sociocultural d'aproximació al coneixement crític de l'entorn social, econòmic, cultural.
2. Potenciar un procés de formació/acció permanent al qual accedisca la població adulta local i/o comarcal.
3. Promoure un procés d'autoformació i/o autoorganització que incidisca en la vida col·lectiva, i que possibilite l'adquisició de tècniques, actituds, capacitats i habilitats.
4. Integrar el procés d'ensenyament-aprenentatge dins d'un marc global d'anàlisi sobre la realitat local i/o comarcal, de cara a encetar la seua transformació.
5. Potenciar la discriminació positiva de les dones per tal d'aconseguir la seua participació educativa, sociocultural, etc. plena en tots els àmbits, tant públics com privats.
6. Potenciar els processos d'aprenentatge de la població immigrada així com la seua participació en l'escola i en la societat.

Per tal de garantir una organització i funcionament del Centre coherent amb els trets i objectius abans esmentats, considerem que tant l'organització com el funcionament haurien de basar-se en la participació democràtica i el consens com a estratègia de presa de decisions. La gestió social seria un instrument de plasmació d'aquests dos eixos de l'organització i funcionament del Centre. Una possibilitat de plasmació d'aquest instrument seguiria el següent esquema

• 1. llengua i cultura popular: c1, c2, j, h, a, b, d
• 2. formació, ocupació i integració: f, g, e2, h, b1 c1,c
• 3. solidaritat, igualtat i llibertat: e1, e2, e3, b1, h, j, a, b, d
• 4. alfabetitzacions: a1, h, e1, e2, f, c
• 5. formacions bàsiques i accés als béns educatius i culturals: a2, b2, b3, d, c1, c2, f, e1, e2
• 6. aprén: a2, b2, b3, d, c1, c2, f, e1, e2
• 7. ogoa: tots els programes

El Centre hauria de configurar-se en una àrea d'intervenció: formal - no formal - informal. Cadascun dels aspectes d'aquest continuum es caracteritzaria per: l'àrea formal és aquella que es configura a partir de les pràctiques educatives, i que respon més directament al currículum prescrit mitjançant programes formatius, la no formal, que seran totes aquelles accions educatives o no, que en virtut d'uns programes específics es duen a terme; i la informal que s'articula al voltant de totes les accions que no tenen res a vore amb els programes, però que desenrotllen aspectes educatius-formatius relacionats tangencialment amb el currículum: reconeixement del coneixement pràctic que propicien les experiències viscudes i a viure.

Aquestes àrees d'intervenció tractaran de donar resposta, des d'una perspectiva de permeabilització entre les diferents accions desenvolupades des de cadascuna d'elles, a les metes prefixades per a cadascú dels cicles que configuren l'oferta educativa constituïda.
Aquesta oferta es vehicularà mitjançant l'elaboració d'itineraris formatius: planificació, desenvolupament i avaluació, configurats per les mateixes persones adultes amb la col·laboració -guia i assessorament- del centre, i que atenguen tant els aspectes personals com els col·lectius. Aquesta oferta educativa s'organitzarà en virtut de les possibilitats de cadascuna de les persones joves i adultes: nivell de partida, tot i atenent al seu grau d'autonomia, d'experiències Tanmateix aquesta oferta educativa es construirà seguint els següents criteris metodològics:

- Contextualització, partirem de la pròpia realitat, tant del medi com de les persones adultes potencialment participants.

- Multi-Interculturalitat, partirem de les diferències culturals de les persones adultes, tot garantint la seua diversitat i singularitat.

- Transdisciplinarietat i/o globalització, partirem de la realitat, cosa que suposa tenir en compte la seua composició, i tractar-la des d'una perspectiva que ens informe de les diferents vessants dels sabers que la construeixen, la signifiquen, i l'analitzen. Utilitzarem la configuració transdisciplinar quan els grups destinataris tinguen un grau d'autonomia i pensament crític prou desenvolupat: grups d'aprenentatge de: EB, GE1, GE2; i la globalització quan aquest desenrotllament acaba d'iniciar-se: grups d'aprenentatge de: AL, POST-AL, NE.

- Autonomia, creativitat i pensament crític, partirem de la situació inicial de cadascuna de les persones adultes, per tal d'implementar els processos que provoquen una acció comunicativa i/o transformativa.
- Participació democràtica, comunicació dialògica i autogestió o gestió social, partirem de la proposició de viure la democràcia a l'escola per a desenrotllar processos oberts de comunicació i/o acció que possibiliten l'emergència de subjectes amb possibilitat de possibilitats: agents.

Aquests criteris metodològics els desenvoluparem des de la flexibilitat i/o sensibilitat que diferents teories, coherents amb ells, ens procuren mètodes, tècniques, procediments... que fonamentaran l'acció educativa, com ara: aprendre a aprendre, mètode psicosocial, procés de lectura de la realitat (pedagogia de la comunicació), aprenentatge significatiu, mapes conceptuals, projectes de recerca... Una possible actuació des d'aquesta perspectiva seria

L'organització del currículum es fa tant des de mòduls com des d'altres tipus d'estructures organitzacionals: tallers, seminaris, blocs de continguts, àrees... però sempre hauria de configurar-se en virtut de proporcionar a les persones joves i adultes un currículum obligatori i al mateix temps la possibilitat de construir elles mateix, en interacció amb el seu grup de classe, els itineraris formatius pertinents. Tot això suposa que el currículum ha de respondre a les demandes, interessos i necessitats de les persones joves i adultes, però també a les que s'estableixen des de la pròpia societat: diversitat cultural, validació de les experiències prèvies, participació i transformació... Des de la nostra perspectiva educativa, i atenent els trets d'identitat, els objectius generals i els criteris metodològics plantejats, optem per una organització curricular que es desenvolupe a partir de la concreció dels conceptes, procediments i actituds en

- paraules i nuclis generadors, des d'una perspectiva clarament globalitzadora, per als grups de persones adultes amb una formació instrumental provocadora d'exclusió, amb un cert pensament màgic plenament subjectiu, i per tant amb un grau d'autonomia i de possibilitat d'optativitat escàs.

- Seminaris, tallers i accions puntuals -xarxes de tòpics i/o projectes -, des d'una perspectiva clarament interdisciplinar o transdisciplinar, per als grups de persones adultes amb una formació instrumental-estratègica incardinada en un pensament científic amb una capacitat d'abstracció, un grau d'objectivitat i una potencialitat cap a la recerca i la possibilitat d'optativitat més desenvolupada.

Aquest model i procés de planificació respon tant als desigs , interessos i demandes de les persones joves i adultes educandes com de les educadores a aquests i, a més a més, respon a un concepte i pràctica de l'acció i/o estratègia que insereix la complexitat/complicació/problematització de la realitat als processos educatius fent implicatius i correlatius al mateix els elements de l'atzar, la iniciativa, la decisió -elecció/distinció-, la conscientització, l'autonomia, la llibertat, la participació, els contextos...